3r ESO


CURS 2020/2021 DEPARTAMENT DE MÚSICA IES LA SÉNIA

MATERIAL
     _________________

EDAT CONTEMPORÀNIA
Cronologia: És el nom amb el qual es designa el període històric comprès entre la Revolució Francesa (1789, final s.XVIII) i l'actualitat.

AUDICIONS ROMANTICISME DOSSIER

ÒPERA
ITALIA
"Nessun Dorma" òpera Turandot

ALEMANIA
Wagner en 10 minutos

ITALIA

SIMFONIA
   ___________________

 AUDICIONS NACIONALISME DOSSIER

RÚSSIA
Balakirev Islamey  Score  Orquestrada
Borodin - Prince Igor - Polovtsian Dances


PAÏSOS ESCANDINAUS
  "Piano Concerto in A minor"
TXECOSLOVÀQUIA (BOHÈMIA)

HONGRIA
Sílabas Kodaly s'empren per a la interiorització dels patrons rítmics de la cançó i la lectura musical. "La veu és el primer instrument i el cant és la base de tota l'activitat musical"
333 Ejercicios Pentatónicos Elementales N° 239. Zoltán Kodály

ESPANYA


EDAT CONTEMPORÀNIA

Cronologia: És el nom amb el qual es designa el període històric comprès entre la Revolució Francesa a 1789 (final s.XVIII) i l'actualitat.


  • ROMANTICISME
MÚSICA DEL S.XIX EL ROMANTICISME (PREZY)



  • NACIONALISME


  • POSTROMANTICISME


  • IMPRESIONISME


  • MÚSICA ACADÈMICA DEL S.XX
  ___________________


AUDICIONS EDAT MITJANA DOSSIER
 
FLAUTA RELIGIOS
FLAUTA PROFÀ
______________________________________

EDAT MITJANA

INTRODUCCIÓ

L’Edat Mitjana comença amb la caiguda del Imperi Romà d’Occident (476 dC,s.V) fins al descobriment d'America (1492 dC, s.XV). 
Es considera l’Edat Mitjana com un període d’estancament cultural, que es situa entre la magnífica Antiguetat Clàssica i el Renaixement (Edat Moderna).

SOCIETAT ESTAMENTAL
- En primer lloc hi havia els dos poders universals: 
  • el civil, representat pel Rei
  • i el religiós, representat pel Papa
- En segon lloc:
  • Es trobava la noblesa, amb relacions de dependència d’uns cavallers respecte a d’altres més poderosos (Vasallatge). Vivien en castells molt ben enmurellats i es dedicaven a fer la guerra. El sistema feudal i les croades portaran el desenvolupament de la música profana.
  • En aquest mateix nivell, hi havia els abats i bisbes, que vivien en les grans abadies i monestirs, centres culturals de l’època.
- En tercer lloc es trobava el poble, pobre i analfabet, amb cap possibilitat d’accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors.

L’art utilitzat en aquesta època és el

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
CANT GREGORIÀ (s.VI)
La música religiosa de l’Edat Mitjana es comença a gestar temps enrere, quan l’emperador Constantí concedeix la llibertat de culte religiós als cristians l’any 313 (s.IV). 
Des de llavors, el cristianisme s’anirà estenent i anirà organitzant la seva litúrgia en la qual el cant serà un element fonamental.

El principal impulsor d’aquesta labor d’unificació i difusió de la liturgia va ser el papa Gregori Magne (es papa del 590-604). Considerat per la tradició com el creador del cant cristià (de aqui ve el nom de Gregorià), en realitat, no va inventar el cant, però sí v
a ordenar recopilar els cants que s'utilitzaven en les esglésies i els monestirs per acompanyar els diversos actes religiosos, com a manera d’enfortir el sentiment d’unitat cristiana.
Característiques del cant Gregorià:
  • És una música dedicada al servei de la litúrgia. 
  • El idioma és el Llatí. 
  • La seva funció es destacar la paraula de Deu. 
  • Textura monòdica (una línia melòdica única). 
  • Cant a capella, sense acompanyament instrumental. 
  • Cantat sols per homens. 
  • El ritme és lliure, determinat per l’accentuació del text. 
  • És la Música occidental escrita més antiga que es coneix. S'escriu en un tetragrama.
Estils melòdics

Sil:làbic          Neumàtic          Melismàtic o Florit
* Cal tenir en compte que no trobarem exemples que siguin 100% en exclusiva un dels tres, així que el que busquem és l'estil general predominant.


♫ Dies irae remix. Canto Gregoriano. La letra gira en torno a la idea cristiana de un atemorizante juicio final y ha sido muy utilizada durante la historia como el motivo musical fúnebre por antonomasia.
Enigma "Sadeness" (tristeza)  





S.XI ORIGEN DEL NOM DE LES NOTES
Va ser el monjo Guido D'Arezzoconsiderat el pare de la notació musical, qui va elaborar una aproximació a la notació musical actual, en assignar els noms a les notes, excepte a la setena nota, SI, que llavors era considerada un to diabòlic (diábulus in música).

MÚSICA VOCAL PROFANA
EL MOVIMENT TROBADORESC
La música vocal profana es desenvolupa paral.lelament a la religiosa.
El moviment trobadoresc sorgeix al sud de França al segle XI i s’estendrà ràpidament per tot Europa.
Els Trobadors eren poetes músics, generalment d’origen noble. Depenent de la zona i la llengua en que cantaven, van rebre diferents noms: trobadors (sud de França), trouvères (nord de França) i minnesänger(Alemenya).
Juntament amb els trobadors també hi havia músics ambulants, denominats Joglars que recorrien els castells i els pobles entretenint el públic amb cançons, representacions i jocs d’acrobàcia. Interpretaven les cançons dels trobadors o del senyor al qual servien.

Característiques de la música vocal profana:

  • Escrites en llengues vernacles (llengua que fem servir per tenir una conversa amb els nostres germans, amics o família).
  • Temes: l’amor cortès i l’esperit cavalleresc.
  • Música vocal de textura monòdica (una línia melòdica única).
  • Amb acompanyament instrumental.
  • Es recopilen en Cançoners.
També hi ha cançons profanes en llatí anomenades “cançons de goliards”. Els goliards eren estudiants i frares vagabunds que interpretaven cançons de caràcter satíric, de crítica política o religiosa i d’amor carnal. les cançons de goliards estan recopilades en un cançoner del s.XIII titulat "Carmina Burana".

S.XIII
Cantigas d'Amic de Martín Códax
Són cançons d'amor escrites en llengua galaico-portuguesa que utilitzen formes senzilles de refrany. Martín Codax va ser un trobador gallec del segle XIII. Les seues cantigas constitueixen el document més antic de música profana de la península.

Les Cantigas de Santa María d'Alfons X el Savi

És un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'Edat Mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).
Es tracta d'un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor a la Mare de Déu. La majoria són cantigas que expliquen miracles succeïts amb la intervenció de Maria. És una obra col·lectiva, només un petit nombre de les més de quatre-centes peces de la col·lecció són atribuïbles directament al rei Alfons el savi. La seva tasca fonamental seria la d'organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica.



EL NAIXEMENT DE LA POLIFONIA


A finals del segle IX apareix en la música occidental la polifonia (diferents linies melódiques a la vegada). Aquest fet marcarà tot el desenvolupament de la música posterior. 

Probablement va sorgir de forma espontània amb l’afany d’adornar i enriquir el cant gregorià.
Distingim dos períodes en l’evolució de la polifonia:


ARS ANTIQUA (IX-XIII)
La polifonia es construeix de manera improvisada sobre la base del cant gregorià. Les principals formes polifòniques primitives són:

  • Organum: és la més antiga i rudimentària forma de polifonia. Apareix a finals del s.IX i consisteix a afegir una veu paral.lela a distància de 4a o 5a per sota del cant gregorià. La melodia original gregoriana rep el nom de vox principalis i la que s’afegeix, vox organalis.
  • Organum Melismàtic: la melodia gregoriana es desenvolupa en valors llargs sobre els quals la vox organalis canta llargs melismes.

  • Discantus: sorgeix en el s.XI en practicar el moviment contrari entre les veus de l’organum.
L’evolució en la tècnica i la notació musical facilitarà el desenvolupament de formes polifòniques més complexes. 
La música abandona el ritme lliure i es comença a mesurar a causa de la necessitat de fer concordar les diferents veus de la polifonia.
El centre musical més important d’aquest període és l’anomenada “Escola de Notre Dame” de París i els seus principals compositors són Leonin (1150-1180) i Perotin (1183-1238).

Sorgeixen noves formes polifòniques com ara el:
  • conductus, compost sobre melodies de nova creació (ja no gregorianes).
  • i el motet, amb diverses veus que es mouen en ritmes diferents, cantant textos diferents.
ARS NOVA (s.XIV)
La polifonia s’anirà alliberant del cant gregorià per buscar una música més propera a l’home, propia d’una època que viu el naixement de la societat urbana i es distancia del teocentrisme medieval.
Apareix la notació mensural en la qual ja s’assignen valors concrets a cada so i la música profana adquireix molta importància i dóna lloc a formes de cançó polifònica com el cànon, la balada, o la chanon.

Els compositors més importants son Philippe de Vitry (1291-1361), i Guillem de Machaut (1300-1377).



És un dels manuscrits medievals més antics que contenen música de l'època i que encara es conserven. El "Cançoner montserratí" conté 10 cants, 8 en llatí, 1 en català i 1 en occità:
  • O Virgo splendens. Canon a 3 veus.
  • Stella splendens ("Estrella resplandeciente"). Aquesta peça és una dansa i està escrita per a dues veus.
  • Laudemus Virginem. Canon a 3 veus.
  • Splendens ceptigera
  • Los set gotxs recomptatemCuncti simus concanentes
  • Polorum regina
  • Mariam matrem
  • Imperayritz de la ciutat Joyosa
  • Ad mortem festinamus. La traducció, del "Birolay" de Madona Santa Maria, pel P. Villanueva, denote la existéncia d'altres composicions semblants en els folis desapareguts.
________________________________________