miércoles, 18 de diciembre de 2024

ELS GÈNERES MUSICALS. Concert didàctic Saxiclar Quartet

Al Centre cultural Bernat i Baldovi de Sueca varem gaudir, ahir dimarts 17 de desembre de 2024, de la III edició dels concerts didàctics del grup Saxiclar Quartet, que varem anomenar "ELS GÈNERES MUSICALS".
Julio Roig (Saxo soprano i alt), Àngel Rabasa (Clarinet soprano i alt), Paco Colom (Saxo tenor), Marc Sarrió (Saxo baríton), Xuti Albero (Bateria), Felipe Rumbau (Guitarra elèctrica), Clara Arquiola (Baix elèctric)
L'alumnat dels IES La Sénia de Paiporta, IES Joan Fuster de Sueca, IES Consuelo Aranda d'Alberic i IES Veles i Vents de Torrent va escoltar a l'espectacle música tradicional (popular o folklòrica), música culta (clàssica) i música popular urbana (moderna). A més, la directora de l'IES Joan Fuster de Sueca, Laura Mompó, va realitzar una donació de dolços per a l'alumnat de Paiporta i Torrent, poblacions afectades per les inundacions.
El director de l'IES La Sénia de Paiporta, Luís Sanchis, va llegir el POEMA "Després del silenci" de Maria Zorio, alumna de 2n de Batxillerat del nostre centre:

Comerços fets amb il·lusió,
cases plenes de records,
ara tot és marró i no hi ha color,
i encara no assimile el dolor.

El poble on he crescut devastat,
sense cotxes ni supermercats,
per no parlar dels morts que han trobat
i que es podrien haver evitat.

És cert que la natura no té culpa,
però sí la tenen els de dalt,
que estaven de farra mentrestant.
A la ciutat de la pólvora anem a lluitar.

Què faríem sense els voluntaris…?
Ens han portat menjar
i s’han posat les botes per ajudar
perquè el poble torne a brillar.

I també parlaré del poble,
que ha estat més unit que mai,
tots arrimant el muscle per ajudar
i crear el lema de: “sols el poble salva al poble”.

Abans els nostres complements eren altres,
abans portàvem bossa de mà o portamonedes,
ara granera i també el mal d’esquena.

Sabem que açò passarà
que València tornarà a sonar,
que estarà unida i tornarem a ballar,
i tal vegada el malson acabarà.

Quan tot estiga millor,
tornarem a escoltar la música pel carrer,
tornarem a posar-nos les sabates de vestir,
tornarem a no tindre fang als dits,
però tornarem junts.

Podem estar orgullosos de la terreta
perquè som exemple d’admiració
i també de dedicació,
on no falta l’amor.

I per últim, un minut,
un minut per les persones ho intentaren,
ho intentaren i no pogueren salvar-se’n,
i se n’anaren sense dir un adeu…